Vigila, esperit, vigila,
no perdis mai el teu nord,
no et deixis du’ a la tranquil·la
aigua mansa de cap port.
Gira, gira els ulls en l’aire,
no miris les platges roïns,
dóna el front an el gran aire,
sempre, sempre mar endins.
Sempre amb les veles suspeses,
del cel al mar transparent,
sempre entorn aigües esteses
que es moguin eternament.
Fuig-ne, de la terra innoble,
fuig dels horitzons mesquins:
sempre al mar, al gran mar noble;
sempre, sempre mar endins.
Fora terres, fora platja,
oblidat de tot regrés:
no s’acaba el teu viatge,
no s’acabarà mai més...
Joan Maragall i Gorina
Poesies
Aquest poema compara l'ànima amb un vaixell, ha de ser lliure i navegar mar endins, on no hi hagi platges, ni sigui presonera a cap port.
ResponEliminaJoan Maragall s'imagina mar endins. On ningú el destorbi allunyat de la Terra on tan sols hi ha mal. Amb recorregut etern i sense fronteres on no hi hagi divisions ni barreres que el destorbin. Buscant la llibertad eterna, que on es podria trobar sinó al mar?
ResponElimina