No cal pensar que tot s'acaba,
que un dia el temps se'ns endurà,
avui la tarda ens era blava
amb núvols blancs a cada mà.
Passava lenta sense trava
i transparent en l'aire clar,
immòbil, just si avançava
com en meandre un riu al pla.
De mica en mica ens transcendia
com un camí de l'absolut
que amb pas seguit tot bell s'obria,
el frec del temps interromput.
La tinc als ulls, a la mirada,
vingué pel cel com embruixada.
Oscar Samsó
La tarda fuig i amb ella el dia.
La vida passa ràpidament, i de vegades quan menys ens ho esperem, arriba la mort. Per aixó Samsó amb aquest poema, vol expressar que hem de viure la vida, disfrutar-la a cada segon, aprofitar-la, i no obsessionar-nos en cap moment en l'arribada del nostre darrer dia.
ResponEliminaLes incerteses de la vida marquen el nostre tarannà, fent-nos madurar com a persones i donant-nos diferents visions de la vida.
ResponEliminaCom be reflecteix el poema el pas del temps és inevitable, i cal dur-la a terme amb entusiasme i optimiste, perque la resta ja vindrà per si sola.