Així arriben els vençuts
A l'amic Sanchis Guarner
Els ulls baixos i els ànims abatuts,
sense armes al costat. Les ho prengueren
els vencedors, quan presoners els feren.
Així arriben: espellifats i bruts.
No els esperen els braços benvolguts
de les seves promeses, ni els esperen
les trompetes vibrants. Tot ho perderen
menys la vida: la carga dels vençuts.
No porten sobre el pit creu ni medalla
que canti el seu valor en la batalla.
Però sota la roba, entre la ronya,
com un gemec ocult del seu coratge,
hi porten, resistint a la vergonya,
una ferida oberta qui los ratja.
Pere Capellà
Pere Capellà ens vol reflectir la deshonra que suposa per a una persona arribar d'una guerra perduda al teu país d'origen. Tot i haver lluitat amb tots els teus ànims, tot i arribar brut, ferit, vexat, menyspreat a la teva pàtria, tan sols ets un perdedor ja que no has aconseguit el que els teus superiors i conciutadans esperaven i desitjaven. Capcot i sense ànims l'únic que pots fer es patir en el teu interior i adonar-te que aquell país que tant t'estimaves només et recompensa quan l'interessa. I que aquell coronel que tant admiraves tan sols t'anima quan ets guanyador. I aquella dona la qual tant estimaves no t'ha rebut perquè en aquell moment tan sols ets un perdedor i mort de vergonya t'has d'amagar perquè gairebé ets un traïdor
ResponElimina