Humanització de l'Art.

En coses d'art, senyors, jo som partidari de la llibertat absoluta. Que cadascú faci el cap viu i si ens impressiona o ens escalfa, no cal demanar quina bandera porta. Jo crec més en els individus que en les escoles...

Joan Alcover, 1904.

dimecres, 10 de març del 2010

Neteja

L'altre i jo

De la mateixa manera que perdre's
pot ser un retrobament inesperat,
passo comptes amb l'altre que no sóc
per estar net de culpa davant meu.
Amb tot, no sé si el temps serà propici
o si m'hauré de desdir del que penso
per no ofendre ningú d'aquells que no
confien en els canvis de la història.
Sigui com sigui, amb gent que no conec
cada matí subscric normes i pactes
i em costa menys de creure en el desig
que d'apuntalar els any amb moltes crosses.
L'altre i jo ens perdrem junts qualsevol vespre
i en acabat algú, potser el mateix
que ara descriu sense saber-me gaire,
se sentirà tan ple de mi que per
comprendre'm ja no li caldran paraules.

Miquel Martí i Pol
Després de tot

1 comentari:

  1. La veu del poeta, com passa sempre, s'amaga i fuig de la realitat; les paraules li són còmplices perquè en troba d'un cabal misteriós i inasgotable que desafia el lector. L'objecte és l'altre, i l'altre, i molts altres que són ell mateix, de qui s'enamora, que mima en excés i que, en el fons, l'aborreix profundament.

    ResponElimina