eFrancament, tinc de confessar que mon viatge era més interessat: jo hi anava a cercar quelcom més que quatre flors esfulladices de poesia. Jo volia veure de més aprop i sentir i banyar-me en el sol de Palestina, no'l sol material, sinó aquell sol que no s'ha post ni s'ha de pondre, el sol de tots els cors, de totes les inteligencies, el veritable centre de l'univers. Tres viatges tenia jo fets llavors: un a America, cercant la salut perduda per mi; altre a Tanger i a Argelia, cercant-la per un amic estimat; i el tercer al Nord ab no menys bona i agradable companyia. Fallava'l quart braç, o diguem el cap a l'immensa creu que havia formada en la terra ab mos viatges, i li posí dignament ab el millor de tots, el de Jerusalem. Els tres primers enfortiren mon cos delicat i enriquiren mon esperit, més deixaren mon cor buit i assedegat sempre de veure quelcom més que mars i terres i ciutats, formiguers de gent. L'anada a Terra Santa m'ha apagada aqueixa sed i ja no desitjo ni espero fer altre viatge que'l de l'eternitat, quan hora sia.
Jacint Verdaguer i Santaló.
Dietari d'un pelegrí a Terra Santa
L'autor ens explica que en els seus viatges buscava alguna cosa més que els trest culturals dels llocs que visitava. Buscava el lloc en si, com va ser concebut, que el lloc mateix l'omplís per dintre de satisfacció. Però, tot i que el que trobara no el decebé del tot, s'esperava alguna cosa més que platges i formiguers de gent, dels quals n'acava cansat.
ResponEliminaFinalment, decideix fer un quart viatge, un viatge que seria el cap de la creu (de la seva Creu). Decideix, com no, Jerusalem. I aquest viatge sí, a més d'enfortir el seu cos en l'esforç, ompliren el seu cor i apagaren la seva set, de manera que ja no necessitarà tornar a viatjar mai més, tret del viatge últim, al qual mira amb desig...