Humanització de l'Art.

En coses d'art, senyors, jo som partidari de la llibertat absoluta. Que cadascú faci el cap viu i si ens impressiona o ens escalfa, no cal demanar quina bandera porta. Jo crec més en els individus que en les escoles...

Joan Alcover, 1904.

dissabte, 20 de març del 2010

Retorn

Jo em penso, però, que, per a nosaltres, la història pot tenir un interès més viu, una entitat major i amb això arribo en allò que, a parer meu, és l'atractiu d'un viatge en aquests països del Pròxim Orient. Quan comprenem que, tot viatjant-hi, viatgem a través de la història, se'ns esborra una mica aquella primera imatge més pintoresca i cromàtica de què abans hem parlat. Ens adonem que, essent història, tots aquests països són una cosa molt més a prop de nosaltres i que ens concerneixen d'una manera molt més íntima i efusiva. Per poc que penetrem dins aquest fet, ens trobem que, viatjant per aquests països i pels mons que ells ens evoquen, comencem també a viatjar a través de nosaltres mateixos. D'una certa manera, aquest viatge és un poc com tornar a casa, una casa molt antiga, quasi oblidada, però que inqüestionablement ha estat nostra, puix que hi trobarem les arrels més pregones.
Joan Teixidor
Viatge a Orient

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada