Aniversari

Mentre perduri aquest cel blau
damunt les feixes i conreus
de casa meva,
per dura que la mort m'encalci,
estimaré la vida.

Oscar Samsó

Riera de Caldes

Endoll

Es desfà, avui, el triangle format per la imaginació, l'observació i la memòria, els angles que volten l'ull del novel·lista, l'ull de l'espia? Els surrealistes volien acostar l'art a la vida, desvetllar l'inconscient. Però avui ens diuen que les imatges, en si, són vida. I, per tant, veritat.

Montserrat Roig

Pura energia, pura llum

Somni

A la nit

És l'instant que el teu peu, transparent i glaçat,
pesa, damunt del cor que flota, desvetllat...

L'estranya voluptat d'anar a fons s'exacerba,
i la pau de l'abisme ens va cobrint... Ah, prest

vola, silenciosa, entre els estels i l'herba,
esquerpa verge en ruta cap a un etern oest.

15 de febrer, 1942

Màrius Torres

Privilegi

Estimo la tendresa
que mou les coses i que em mou,
el canvi tebi, llangorós,
que em torna un altre.
Un dia clar de sol,
uns ulls, un gest,
i esclata com ametller florit
al cor de les gelades.

Oscar Samsó

Riera de Caldes

Raó

Si em pregunten per què escric en català, se m'acuden tres raons: primer, perquè és la meva llengua; segon, perquè és una llengua literària; i, tercer, escric en català perquè em dóna la gana. La meva és una llengua que em serveix.

Montserrat Roig

El nom de les coses

Academicisme

El fanal de la cantonada

Hi ha un fanal, a la cantonada. La seva llum és massa fixa, i decididament estòlida. Matussera, la seva ombra engegantida dibuixa en terra la meitat d'un hexàgon. No m'inspiren simpatia aquests fanals amb camiseta. Deu-me l'antic flamicell parpellejant, que poblava el carreró d'espectres, que feia l'ullet als idil·lis furtius, que sotjava esgarrifat els crims. Una flama que es retorç és gairebé un esperit. Aquest fanal d'ara, amb camiseta, viu en una fàtua impassibilitat. No fa cabal de res. La seva llum no sorprèn a ningú, no encalça a ningú, no coneix els sotsobres emotius, no té mai indecisions, no agita ni reminiscències ni pressentiments.[...]

Josep Carner

Les bonhomies

Itinerari

Cançó a Mahalta

Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

No podem acostar les nostres vides calmes:
ens separa una terra de xiprers i de palmes.

En els meandres, grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau

i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar -la nostra pàtria antiga-.

30 de març, 1937

Màrius Torres

Via

Nosaltres del misteri presoners,
en via recta anem o en via torta,
com condemnats a preguntar només,
que poc ens val el que raó aporta.

Sense visible escletxa, pas o porta
i deturats per mur barrant l'accés,
anem d'una ombra a una altra de més forta
que a cada nou tempteig se'n torna més.

Amb pensament mancat, i vida pobra,
home de res movent-me en clos batut,
en terres d'incertesa i de sotsobre,

sense avançar ni moure'm, decebut,
comprendre Déu em costa i la seva obra,
el Déu que em té i alhora he mig perdut.

Oscar Samsó

En la darrera onada

Bellesa

Marxant, doncs, d'allà, tot el camí que férem per la terra de Guesen passava entre vinyes que donen vi i vinyes que donen bàlsam, i entre horts i camps molt ben cultivats i jardins esplèndids. Férem tot el camí per la riba del riu Nil, entre terres molt fèrtils, que foren en altre temps les propietats dels fills d'Israel. En una paraula, em penso que no havia vist mai un país més bell que la terra de Guessen.

Egèria

Itinerarium

Viatge

Ítaca

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l’aïrat Posidó, no te n’esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se’t manté alt, si una
emoció escollida
et toca l’esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.

Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d’estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s’hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d’Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.

Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t’hagi de dar riqueses Ítaca.

Ítaca t’ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca t’hagi enganyat.
Savi com bé t’has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.

Konstantinos Pétrou Kavafis
(traducció de Carles Riba)

Utopia

Molt lluny d'aquí

Hi ha una ciutat, molt lluny d'aquí, dolça i secreta,
on els anys d'alegria són breus com una nit;
on el sol és feliç, el vent és un poeta,
i la boira és fidel com el meu esperit. [...]

Màrius Torres

Llum

Lo temps de la vana e perillosa joventut era ja de mi traspassat, e trobant-me jo prop de la fi més que del principi de la vida, l'edat per experiència de tantes errors turmentada, aterrada la pensa en los exemples de nostre misareble ésser; no sé de quin esperit mogut, mas estime que de raonable inspiració tocat, jo reconeguí lo gran abís de misèria en lo qual vivia.

Francesc Carroç Pardo de la Casta

Moral consideració contra les persuassions, vicis e forces d'amor

Alteritat

La primera Estació se fá sobre les ruínes del Pretori de Pilat, que s'escauhen al mitg de la clasta ó pati d'un quartel. Allí devant la creu que porta un llech, un Pare franciscá francés, pujantsen dalt d'una cadira, nos fa una exhortació. Los soldats turchs, al arribar nosaltres, nos han fet lloch y'ns aguayten ab una gravetat y un respecte que es en va demanar á cap poble del mitgdía d'Europa. Baix aquest punt de vista, los barbres som nosaltres y ells los civilisats.

Jacint Verdaguer

Dietari d'un pelegrí a Terra Santa

Acompanyament

Quan ploro, vora teu jo ploro
com si sentissis el meu plany
que lentament concreto en uns
mateixos i monòtons mots,
meitat de prec, meitat de queixa.

Oscar Samsó

Camí d'anada

Sordesa

-Tampoc no ho enteu vosaltres. Què vol dir, això de classificar? És una altra manera que us heu inventat de desfigurar les realitats, de posar distància entre el jutge i l'acusat, entre les víctimes i els victimaris. De primer ens humilieu, rebaixeu o tracteu de rebaixar les nostres qualitats humanes...
-Ni una paraula més!- crida la veu mascla-. Us hem donat l'oportunitat de defensar-vos, d'exposar el vostre cas, i la desparofiteu.
-Oportunitat? Què pot defensar un home que regalima orins per tots costats, xop i marejat per la fortor de les vostres defecacions i que cada vegada que obre la boca se la troba tapada amb una cita d'una llei, d'un reglament, d'un informe confusionaris?- I amb un gran crit-: M'és permès de demanar justícia per a la meva mare assassinada?

Manuel de Pedrolo

Totes les bèsties de càrrega

Paraula

Quan vaig ser capaç de parlar ja podia reflectir l'univers. Perquè el dominava. Em responia com la llum, que s'encenia i apagava només quan jo feia servir, com els grans, l'interruptor. Cap nen no reflexiona a la manera d'Heràclit, quan deia que els noms estan naturalment relacionats amb les coses. Més aviat s'acostaria a Demòcrit, quan afirmava que els noms són convencions.

Montserrat Roig

Un teló de vellut negre

Paisatge

L'escala del campanar era estreta com un budell, i sos trams de fusta corcats i insegurs. El trau llarg i prim d'espiera l'aclaria de tant en tant. Guaitant per aquells traus com per l'ullera d'un tutti limundi, la Mila veié fragments de quadres compostos únicament de cel i muntanya, de cel i muntanya sempre.

Victor Català

Solitud.

Imagine

Hi ha qui em diu creadora perquè menteixo. Hi ha qui em diu mentidera perquè m'invento històries. Bé, no me les invento, les exagero. Si dic que una vella té tres-cents cinquanta anys, tothom sap que això és impossible, però, a la gent, li agrada d'imaginar-se que la vella que té vuitanta anys en fa tres-cents cinquanta que és viva.

Montserrat Roig

Digues que m'estimes encara que sigui mentida.