Hi ha un fanal, a la cantonada. La seva llum és massa fixa, i decididament estòlida. Matussera, la seva ombra engegantida dibuixa en terra la meitat d'un hexàgon. No m'inspiren simpatia aquests fanals amb camiseta. Deu-me l'antic flamicell parpellejant, que poblava el carreró d'espectres, que feia l'ullet als idil·lis furtius, que sotjava esgarrifat els crims. Una flama que es retorç és gairebé un esperit. Aquest fanal d'ara, amb camiseta, viu en una fàtua impassibilitat. No fa cabal de res. La seva llum no sorprèn a ningú, no encalça a ningú, no coneix els sotsobres emotius, no té mai indecisions, no agita ni reminiscències ni pressentiments.[...]
Josep Carner
Les bonhomies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada