L'escala del campanar era estreta com un budell, i sos trams de fusta corcats i insegurs. El trau llarg i prim d'espiera l'aclaria de tant en tant. Guaitant per aquells traus com per l'ullera d'un
tutti limundi, la Mila veié fragments de quadres compostos únicament de cel i muntanya, de cel i muntanya sempre.
Victor Català
Solitud.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada