Quan vaig ser capaç de parlar ja podia reflectir l'univers. Perquè el dominava. Em responia com la llum, que s'encenia i apagava només quan jo feia servir, com els grans, l'interruptor. Cap nen no reflexiona a la manera d'Heràclit, quan deia que els noms estan naturalment relacionats amb les coses. Més aviat s'acostaria a Demòcrit, quan afirmava que els noms són convencions.
Montserrat Roig
Un teló de vellut negre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada