Humanització de l'Art.

En coses d'art, senyors, jo som partidari de la llibertat absoluta. Que cadascú faci el cap viu i si ens impressiona o ens escalfa, no cal demanar quina bandera porta. Jo crec més en els individus que en les escoles...

Joan Alcover, 1904.

dilluns, 12 d’abril del 2010

Sordesa

-Tampoc no ho enteu vosaltres. Què vol dir, això de classificar? És una altra manera que us heu inventat de desfigurar les realitats, de posar distància entre el jutge i l'acusat, entre les víctimes i els victimaris. De primer ens humilieu, rebaixeu o tracteu de rebaixar les nostres qualitats humanes...
-Ni una paraula més!- crida la veu mascla-. Us hem donat l'oportunitat de defensar-vos, d'exposar el vostre cas, i la desparofiteu.
-Oportunitat? Què pot defensar un home que regalima orins per tots costats, xop i marejat per la fortor de les vostres defecacions i que cada vegada que obre la boca se la troba tapada amb una cita d'una llei, d'un reglament, d'un informe confusionaris?- I amb un gran crit-: M'és permès de demanar justícia per a la meva mare assassinada?

Manuel de Pedrolo
Totes les bèsties de càrrega
Etiquetes de comentaris:
Publicat per BloggerLufo a 19:56

1 comentari:

  1. Cerve9 de maig del 2010, a les 10:34

    Els instints dels homes han fet que creem classificacions que nosaltres utilitzem sistemàticament,sense adonar-nos, que cada cas es diferent i necessita uns punts de vista diferents dels que transmet aquesta classificació, que l'únic que crea es la diferenciació entre col·lectius. Per això una classificació no permet diferents apreciacions tan sols una, fent que les demés siguin equivocades.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)