Varietat

Tirallonga dels sisos i asos d'aquest món

El pallasso
Tot greu quan va grotesc i espellifat,
 'ell', troba que fa riure anant mudat.

El criat de casa bona
Si quan llueix, immòbil, li venia
un accés de singlot, dimitiria.

El condecorat
Fa, bell punt dues creus li han concedit,
contraccions per eixamplar-se el pit.

La ballarina
El truc de tanta posa problemàtica
és son flonjall de glassa aerostàtica.

El polític
Quan diu rugint: -¡És tot govern impur!-,
hom hi endevina el governant futur.

L'home feliç
Canta baixet, que gairebé no sona:
baixet, per por de despertar la dona.
[...]

Josep Carner

Auques i ventalls

Humanitat

És sense motiu que el gènere humà es queixa de la seva naturalesa, que feble i breu, és regida més per l'atzar que no pas pel propi mèrit. Si hi penses bé, en efecte, trobaràs que res no és més gran ni millor i que a la naturalesa dels homes li manca més aviat l'afany que la vigoria o el temps.

Gai Sal·lusti Crisp

La guerra de Iugurta

Rudesa

Tanta és l'evidència del fet, que les mateixos adversaris de nostre idioma ja no s'atreveixen a negar-li condicions de poder i energia. Per a desprestigiar-la ja se contenten en atribuir-li una absoluta duresa més tost intensa que sonora, més bé cantelluda i enèrgica que mòrbida i suau. Però, com és tan intensament expressiva, no li manquen inflexions amorívoles i dolces sempre que lo tendre del sentiment o lo placèvol de la idea ho reclama.

Miquel Costa i Llobera

Discurs presidencial als Jocs Florals de Barcelona 1906

Malalt

Però si la geografia literària es va nodrint de memòria i oblit, la construcció d'un món necessita, com una casa, d'uns fonaments. I aquests es van col·locant en el moment en què triem l'ofici d'escriure. L'ofici d'escriure no s'inicia en un moment de bon humor, ni tampoc perquè ens sentim tocats per un raig miraculós. Neix d'una necessitat, primer difosa i més tard insistent. Com una malaltia. Però aquell qui està malalt de l'ofici d'escriure també ha necessitat aprendre a saber estar-ne, de malalt. Perquè és una infecció que no vols curar quan n'has estat contaminada. L'ofici d'escriure necessita molt d'aprenentatge.

Montserrat Roig

Barcelona, una geografia literària

Maig

Les flors estimen la mare d'Aquell qui les ha criades. Mil anys abans de nàixer ja se li consagraven fervorosament les més boniques de Palestina. Qui coneixeria la Rosa de Saron, sa germana la Rosa de Jericó, lo Nard i la Flor del camp, si no fossen escaiguts símils i recordances de Maria?
Salomó les collí en sos meravellosos vergers tancats, Hortus conclusus, que també foren imatge de la Verge, i les guardà per Ella sempre oloroses i fresquívoles en lo pitxer d'or de ses paràboles i càntics.

Jacint Verdaguer

Flors de Maria

Història

La llengua! Ho és ben bé aquella augusta princesa, primogènita del nobilíssim tronc llatí, la qual, festejada dels trobadors primer que cap de ses germanes, presidí les Corts d'Amor i Gentilesa. Ho és la mateixa qui, destronada i desconeguda de ses germanes qui després cenyien corona, ja sols pogué viure pobrement a la pagesia o servir a les ciutats per feines més humils i grosseres. Talment la contemplava, des d'aquest setial, simbolitzada en la malastruga heroïna d'una de les nostres cançons populars, aquell Mestre que tantes ne sabia, aquell incomparable Aguiló qui s'era armat cavaller defensor d'aquesta senyora de sos pensaments, la molt noble i abatuda Llengua Catalana.

Miquel Costa i Llobera

Discurs presidencial als Jocs Florals de Barcelona 1906

Viure

Què fan les ciutats quan entren en èpoques endormiscades, una mica tardorals, empeltades de decadència subtil i melangiosa? Diuen els historiadors que fan com les persones: adverteixen al món que 'encara' són bomiques i procuren de passar-se-la bé. No es pregunten d'on els ve la glòria i el diner, sinó que viuen totes dues coses com si fossin uns regals que els déus els han atorgat perquè s'ho mereixen.

Montserrat Roig

De finestres, balcons i galeries

Facècia

Les dames del Passeig de Gràcia

Ara veieu si no és cortesia,
veure les dames en plàcida via,
totes folrades i amb joies de preu
- perquè tot d'una que el temps s'arraulia
van al Passeig cada dia a migdia:
deixen els cotxes i passen a peu-.
Ara veieu si no és cortesia.
Ara veieu.

Les coses flonges que es met llur bellesa
les enganyava de dolça peresa;
el solellet les mirades n'atreu.
Unes hauran l'amoreta permesa;
d'altres menaren un nin, que amb sorpresa
cintes, velluts, en son cos veu arreu.
Ara veieu si no és gentilesa.
Ara veieu.

A cadascuna -¡divina esperança!-
veure-la amb joia, guanyar la fermança
d'una mirada dolcíssima i breu;
i sols amar-les quan van allunyant-se:
sentir una mica de bri de recança
quan és passat llur somrís i llur veu...
Ara veieu si no és benaurança.
Ara veieu.

Josep Carner

Auques i ventalls

Àmbit

INICI DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

A Raimon, amb el meu agraït aplaudiment.

Homenatge a Salvat-Papasseit.

Ara digueu: "La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i, amb ell, les males herbes."
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l'alba
ens ha trigat, com és llarg d'esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d'accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: "Nosaltres escoltem
les veus del vent per l'alta mar d'espigues."
Ara digueu: "Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d'aquest poble."

Salvador Espriu

Les cançons d'Ariadna

Espasa

A cavaller és donada espaa, qui és feta en semblança de creu, a significar que enaixí con nostro senyor Jesucrist vencé en la creu la mort en la qual érem caüts per lo pecat de nòstron pare Adam, enaixí cavaller deu vençre e destruir los enemics de la creu ab l'espaa. E car l'espaa és tallant de cada part, e cavalleria és per mantenir justícia, e justícia és donar a cascun son dret, per açò l'espaa de cavaller significa que lo cavaller ab l'espaa mantenga cavalleria e justícia.

Llibre de l'Orde de Cavalleria

Ramon Llull

Previ

Asaig de Càntic en el Temple

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret",
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.

Salvador Espriu

El caminant i el mur

Bonhomia

Carrers de Sant Gervasi

¡Carrers de Sant Gervasi més ensonyats! La gràcia
us va minvant: el temps modern té mil perills.
Fa un aire, a casa el vetes-i-fils, com de farmàcia;
enllà hi ha esperantistes que, encar crien conills.

Trobeu carrers de tanques on només viuen grills:
adés adés traspunten el pebreter, l'acàcia.
Un vell fanal tremola, poruc, de la fal·làcia
de la humitat que, al vespre, li acara cent espills.

¡Oh el tramviet! L'ofeguen els viaranys on passa,
i amb aquells tombs que dóna, fins trobo que fa massa.
Serveix l'humil buròcrata i el clergue mig ferit.

Però diumenge al vespre son urc us esborrona,
car dames mudades hi van a Barcelona
amb un gran ram de roses i un vell infant dormi.

Josep Carner

Auques i ventalls

Llança

Llança és donada a cavaller per significar veritat, car veritat és cosa dreta e no es torç, e veritat va davant a falsedat; e lo ferre de la llança significa la força que veritat ha sobre falsedat, e lo penó significa que veritat se demostra a tuit que no ha paor de falsedat ni d'engan. E veritat és recoldament d'esperança, e així de les altres coses qui són significades de veritat per la llança del cavaller.

Ramon Llull

Llibre de l'orde de cavalleria

Novetat

Preguntar-se per la característica essencial de la poesia és preguntar-se per les condicions d'aquesta tensió irresoluble: com es pot construir un text diferent amb uns materials que són comuns, com es pot caminar amb un estil nou per camins ja trepitjats, com es poden modificar les voreres de la llengua.[...] Tanmateix, i aquest és un nou aspecte de la tensió, el poeta maldarà per treure veus noves de la vella llengua; també per rejovenir-la i, fins i tot, per fer-la present en ella mateixa.

El luxe del llenguatge

Jesús Tuson

Avorriment

Per arribar a escriure alguna cosa que tingui cert sentit, cal haver escrit moltíssim. Escriure moltíssim no és cap sacrifici, més aviat és un plaer –sobretot si hom té alguna cosa a dir, per poca cosa que hom digui. La literatura no tindria cap sentit si no fos pel plaer que produeix escriure. No crec que hi hagi res més eficaç contra el tedi.


Josep Pla

Fugit

Es torna tot història,
Rosa, a mesura que ens fem grans.
No som res més, sinó un passat
que recordem i no es resigna...
Les pedres de la casa, els boscos,
els horitzons que ens encerclaven,
la terra trepitjada,
amb la remor dels nostres passos...
Si tot tingués la vida com nosaltres!

Oscar Samsó

Elegia a Rosa

Nos

La força del llenguatge abraça el que és igual i el que és divers. I és una mateixa font que ens aplega, alhora que ens fa dissemblants. Perquè el llenguatge és un i les llengües són diferents. I perquè, dins d'una llengua, són diverses les parles i els parlants. També perquè una llengua és un pou insondable i inexhaurible d'on cadascú extrau el que vol; això sí, sempre aigua clara. Si de cas hi trobem pols, només serà atribuïble al receptacle.

El luxe del llenguatge

Jesús Tuson

Moment

Així un núvol es fon i deixa el cel més blau.
Així una fulla pensa que es fa lliure quan cau,
i s'apaga aquest vespre tan lent i tan segur,
sobre els camps, pels camins on ja no va ningú.
Així en la fosca es perd el pas d'un vagabund...

Déu meu, estic a punt.

Ja vençut, pero encara sota el meu estendard

-més tard, potser seria massa tard.

3 de març de 1940

Màrius Torres

Mirall

La millor literatura que han fet els literats (al meu modest entendre) és la que han fet sobre ells mateixos.

Josep Pla

Reflexió

Escriure?, em preguntareu perplexos. No us penseu que vulgui infestar el món d’escriptors, no –Déu me’n guard!-, simplement m’agradaria engrescar-vos a escriure de tant en tant cartes, dietaris, memòries o reflexions. Una literatura, si voleu, d’ús merament personal o familiar. No oblideu, a més, què deia Pla: “la literatura personal destrueix la distinció romàntica entre l’home de lletres i un home qualsevol, cultivat, que escriu. Amb una ploma a la mà tothom és igual.” De fet, escriure –com llegir o conversar- pot ser una forma de pensar, d’entrar en contacte amb nosaltres mateixos. De visitar-nos i fer una mica de turisme dins nostre. M’explico: solem tenir una vida tan plena d’activitats, tan usurpada per la feina, tan mancada de temps per perdre(..), que a la llarga podem convertir-nos en uns perfectes desconeguts... per a nosaltres mateixos! Tan necessària em sembla, doncs, la condició d’actor com la d’espectador, perquè una vida no és recordada, pensada, valorada, imaginada o sospesada, al capdavall acaba esgrunant-se en no-res.

Àlex Susanna

Què?

No llegiu per contradir o impugnar, ni per creure o donar per fet, ni per trobar tema de conversa o de dissertació, sinó per sospesar i reflexionar.


Samuel Johnson

Veritas

S’ha d’escriure en fred, dibuixar, llimar, concretar, sintetitzar –i tot això s’ha de fer amb la màxima possible gràcia. La gràcia literària no baixa del cel, gratuïtament, com l’altra; s’ha de guanyar. La gràcia, en literatura, és la veritat.

Josep Pla

Regal

El passat és passat, el futur és un misteri i el present, un regal.

Vox populi

Tossudesa

A vegades és forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.

Salvador Espriu

La pell de brau