Per arribar a escriure alguna cosa que tingui cert sentit, cal haver escrit moltíssim. Escriure moltíssim no és cap sacrifici, més aviat és un plaer –sobretot si hom té alguna cosa a dir, per poca cosa que hom digui. La literatura no tindria cap sentit si no fos pel plaer que produeix escriure. No crec que hi hagi res més eficaç contra el tedi.
Josep Pla
dijous, 13 de maig del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Tot alló que es fa per plaer i per qué fa feliç, és molt millor que qualsevol altre cosa que es fa sense ganes ni gust.
ResponEliminaLa feina ben feta, no té fronteres, ni té rival.
Josep Pla té molta raó en això que diu, i jo ho sé de primera mà, que tinc com a hobby escriure.
ResponEliminaLa veritat és que quan estic avorrit de tants deures i problemes (de física i de la vida), la cosa que més em ve de gust es assentar-me a l'ordinador (allò que a l'antiguitat es deia agafar la ploma) i escriure. Escriure, i llegir, és un arma molt eficaç contra l'avorriment, si tens alguna cosa que escriure... i tothom que tingui una mica de personalitat (i un mínim coneixement de lèxic) té alguna cosa que escriure.
Només remarcar la següent idea que m'ha cridat l'atenció: "Escriure és un plaer, sobretot si hom té alguna cosa a dir, per poca cosa que hom digui".
ResponEliminaGran veritat, m'agradaria animar a tothom que llegeixi aquest comentari a agafar l'hàbit d'escriure (com fa Josep Pla).
La qüestió no és escriure un "best seller" (doncs segurament no ho aconseguiríem), sinó com a mínim, posar per escrit el que sentim, el que ens volta pel cap.
Crec que sería una experiència summament interessant; el de passar els teus sentiments, preocupacions, pensaments a paper, només pel fet de saber que en un futur tindrem l'opció de rellegir allò que hem escrit, i d'aquesta manera poder mirar amb altres ulls allò que en unes determinades situacions pensàvem que era lo correcte.
Les paraules se les emporta el vent, els escrits pesen massa.