¡Carrers de Sant Gervasi més ensonyats! La gràcia
us va minvant: el temps modern té mil perills.
Fa un aire, a casa el vetes-i-fils, com de farmàcia;
enllà hi ha esperantistes que, encar crien conills.
Trobeu carrers de tanques on només viuen grills:
adés adés traspunten el pebreter, l'acàcia.
Un vell fanal tremola, poruc, de la fal·làcia
de la humitat que, al vespre, li acara cent espills.
¡Oh el tramviet! L'ofeguen els viaranys on passa,
i amb aquells tombs que dóna, fins trobo que fa massa.
Serveix l'humil buròcrata i el clergue mig ferit.
Però diumenge al vespre son urc us esborrona,
car dames mudades hi van a Barcelona
amb un gran ram de roses i un vell infant dormi.
Josep Carner
Auques i ventalls
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada