Facècia

Les dames del Passeig de Gràcia

Ara veieu si no és cortesia,
veure les dames en plàcida via,
totes folrades i amb joies de preu
- perquè tot d'una que el temps s'arraulia
van al Passeig cada dia a migdia:
deixen els cotxes i passen a peu-.
Ara veieu si no és cortesia.
Ara veieu.

Les coses flonges que es met llur bellesa
les enganyava de dolça peresa;
el solellet les mirades n'atreu.
Unes hauran l'amoreta permesa;
d'altres menaren un nin, que amb sorpresa
cintes, velluts, en son cos veu arreu.
Ara veieu si no és gentilesa.
Ara veieu.

A cadascuna -¡divina esperança!-
veure-la amb joia, guanyar la fermança
d'una mirada dolcíssima i breu;
i sols amar-les quan van allunyant-se:
sentir una mica de bri de recança
quan és passat llur somrís i llur veu...
Ara veieu si no és benaurança.
Ara veieu.

Josep Carner

Auques i ventalls