Història

La llengua! Ho és ben bé aquella augusta princesa, primogènita del nobilíssim tronc llatí, la qual, festejada dels trobadors primer que cap de ses germanes, presidí les Corts d'Amor i Gentilesa. Ho és la mateixa qui, destronada i desconeguda de ses germanes qui després cenyien corona, ja sols pogué viure pobrement a la pagesia o servir a les ciutats per feines més humils i grosseres. Talment la contemplava, des d'aquest setial, simbolitzada en la malastruga heroïna d'una de les nostres cançons populars, aquell Mestre que tantes ne sabia, aquell incomparable Aguiló qui s'era armat cavaller defensor d'aquesta senyora de sos pensaments, la molt noble i abatuda Llengua Catalana.

Miquel Costa i Llobera

Discurs presidencial als Jocs Florals de Barcelona 1906