Però si la geografia literària es va nodrint de memòria i oblit, la construcció d'un món necessita, com una casa, d'uns fonaments. I aquests es van col·locant en el moment en què triem l'ofici d'escriure. L'ofici d'escriure no s'inicia en un moment de bon humor, ni tampoc perquè ens sentim tocats per un raig miraculós. Neix d'una necessitat, primer difosa i més tard insistent. Com una malaltia. Però aquell qui està malalt de l'ofici d'escriure també ha necessitat aprendre a saber estar-ne, de malalt. Perquè és una infecció que no vols curar quan n'has estat contaminada. L'ofici d'escriure necessita molt d'aprenentatge.
Montserrat Roig
Barcelona, una geografia literària
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada