Humanització de l'Art.

En coses d'art, senyors, jo som partidari de la llibertat absoluta. Que cadascú faci el cap viu i si ens impressiona o ens escalfa, no cal demanar quina bandera porta. Jo crec més en els individus que en les escoles...

Joan Alcover, 1904.

dimarts, 11 de maig del 2010

Nos

La força del llenguatge abraça el que és igual i el que és divers. I és una mateixa font que ens aplega, alhora que ens fa dissemblants. Perquè el llenguatge és un i les llengües són diferents. I perquè, dins d'una llengua, són diverses les parles i els parlants. També perquè una llengua és un pou insondable i inexhaurible d'on cadascú extrau el que vol; això sí, sempre aigua clara. Si de cas hi trobem pols, només serà atribuïble al receptacle.
El luxe del llenguatge
Jesús Tuson

1 comentari:

  1. La llengua és neta i pura, és una font de la que emana un aigua que podem emmagatzemar dins nostre i transmetre a altres en la forma que vulguem.
    La llengua és neta i pura, si hi ha alguna impuresa, es deu al receptacle que hem emprat per a extreure conclusions del pou. Aquest receptacle és la nostra ment, la nostra personalitat: nosaltres

    ResponElimina