Escriure?, em preguntareu perplexos. No us penseu que vulgui infestar el món d’escriptors, no –Déu me’n guard!-, simplement m’agradaria engrescar-vos a escriure de tant en tant cartes, dietaris, memòries o reflexions. Una literatura, si voleu, d’ús merament personal o familiar. No oblideu, a més, què deia Pla: “la literatura personal destrueix la distinció romàntica entre l’home de lletres i un home qualsevol, cultivat, que escriu. Amb una ploma a la mà tothom és igual.” De fet, escriure –com llegir o conversar- pot ser una forma de pensar, d’entrar en contacte amb nosaltres mateixos. De visitar-nos i fer una mica de turisme dins nostre. M’explico: solem tenir una vida tan plena d’activitats, tan usurpada per la feina, tan mancada de temps per perdre(..), que a la llarga podem convertir-nos en uns perfectes desconeguts... per a nosaltres mateixos! Tan necessària em sembla, doncs, la condició d’actor com la d’espectador, perquè una vida no és recordada, pensada, valorada, imaginada o sospesada, al capdavall acaba esgrunant-se en no-res.
Àlex Susanna
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
M'agrada sobretot quan diu això de que tenim "una vida tan plena d'activitats, tan usurpada per la feina, tan mancada de temps per perdre"... M'ha semblat una bona descripció de la nostra societat, una societat que viu a contrarrellotge, una societat a la que li fa por l'expressió "perdre el temps". Moltes vegades vivim capficats en la nostra feina, en el nostre ambient (mal ambient si hi estem capficats), vivim sense adonar-nos de res, constantment connectats, si no és a l'ordinador és a la PSP, i si no, doncs a l'MP3...
ResponEliminaEstem tan aïllats de nosaltres mateixos que no tenim temps per perdre escoltant els nostres pensaments, cultivant la nostra vida interior i millorar com a persones en comptes d'abandonar-nos cap a un procés de degradació de la individualitat on ens convertim en un tipus de música, o una marca de roba, o en un vot...
Una manera de cultivar la vida interior és escrivint.