Humanització de l'Art.

En coses d'art, senyors, jo som partidari de la llibertat absoluta. Que cadascú faci el cap viu i si ens impressiona o ens escalfa, no cal demanar quina bandera porta. Jo crec més en els individus que en les escoles...

Joan Alcover, 1904.

dilluns, 24 de maig del 2010

Viure

Què fan les ciutats quan entren en èpoques endormiscades, una mica tardorals, empeltades de decadència subtil i melangiosa? Diuen els historiadors que fan com les persones: adverteixen al món que 'encara' són bomiques i procuren de passar-se-la bé. No es pregunten d'on els ve la glòria i el diner, sinó que viuen totes dues coses com si fossin uns regals que els déus els han atorgat perquè s'ho mereixen.

Montserrat Roig
De finestres, balcons i galeries
Etiquetes de comentaris:
Publicat per BloggerLufo a 10:01

1 comentari:

  1. Itu_ 1625 de maig del 2010, a les 19:21

    Crec que en aquest text Montserrat Roig, vol dirigir-se al públic adolescent, perquè aquesta similitud de les ciutats endormiscades, empeltades de decadència subtil i melangiosa amb les persones que són boniques i procuren de passar-se-la bé, i també quan diu que no saben d’on els i ve la glòria i sobre tot en els diners, vol dirigir-se als joves adolescents.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)