Mireu l'home silenciós encara, i vos semblarà un ésser animal més o menys perfecte que d'altres. Però poc a poc ses faccions van animant-se, un començament d'expressió il·lumina'ls seus ulls d'una llum espiritual, sos llavis se mouen, vibra l'aire amb una varietat subtil, i aquesta vibració material, materialment percebuda pel sentit, porta en son si aquesta cosa immaterial desvetlladora de l'esperit: ¡la idea!
¡Com! ¿Sentireu la remor del vent i el soroll de l'aigua i l'eixordament del tro, deixant en vostre esperit una gran vaguetat de sentiment, i n'hi haurà prou amb què un nin menut que's fa sentir només de molt aprop diga suaument "Mare", pera que ¡oh meravella! tot el món espiritual vibri vivament en el fons de les vostres entranyes? Un subtil moviment de l'aire vos fa present la immensa varietat del món i alça en vosaltres el fort pressentiment de l'infinit desconegut. [...]
Joan Maragall
Elogi de la paraula
El món depèn de la visió de cadascú, del coneixement de la nostra llengua. Cada llengua ens mostra una visió determinada, limitada podem dir. L'aigua que traurem del pou serà sempre la que utilitzarem, si la que treiem és bruta l'apartarem. Amb això vull dir que cada llengua ens mostra el món. A l'utilitzar una llengua desconeguda traurem aigua bruta, ja que no coneixerem el determinat punt de vista.
ResponEliminaEl llenguatge ens uneix, ja que tots ens relacionem, però les llengües ens separen, ja que les visions i el coneixement varien.