Exotisme

Joanet: Miri, jo no he après de fingir. Quasi bé no he sortit del poble. Sóc com aqueixes parets, dur i matusser, sense ratlles ni dibuixos. M'he apropat perquè des de que l'he vista entrar... no sé com dir-li... m'ha semblat veure arribar l'hermosíssima figura d'una estampa que tinc a la meva alcova; és a dir... una dona que no és com les altres, una dona... que sols veiem en pintura els que vivim arrupits a sota d'aquestes teules. Els cabells; els ulls d'un mirar brillant i fosc; el riure, i una espècie de tristor... m'ha semblat que no era aquella tristesa ni l'alegria brutal que fins ara havia vist. Les ratlles eren més fines, com si fossin ... més poncelles i marcides, més de dona somniada i temptadora, portant una estranya flaire de terres desconegudes, de països que em represento a les fosques i... que no sabria explicar-los.

Santiago Rusiñol

L'alegria que passa