Agustí d'Hipona
Confessions
dimecres, 16 de juny del 2010
Perdut
Tard us vaig estimar, oh bellesa tan antiga i tan nova, tard us vaig estimar! I vet aquí que vós éreu dins de mi, i jo era fora de mi mateix, i jo us cercava al defora i em llençava, deforme com era cap aqueixa bellesa de les vostres criatures.Vós éreu amb mi, però jo no era amb vós. Em retenien lluny de vós precisament aquelles coses que, si no fossin en vós, no serien. Em cridàreu i em clamàreu, i vencéreu la meva sordesa; fulguràreu, resplendíreu i foragitàreu la meva ceguetat; flairàreu i vaig aspirar el vostre perfum, i sospiro per vós; vaig tastar-vos, i tinc fam i set de vós, em tocàreu i vaig cremar de desig per la vostra pau.
Agustí d'Hipona
Agustí d'Hipona
Etiquetes de comentaris:
Sant Agustí
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
És difícil descriure l'amor que Sant Agustí té i sent cap a Déu, és més diria que és gairebé impossible plasmar aquest sentiment d'una manera tant diàfana i clara com ell aconsegueix en aquest i altres textos seus. És evident que sent l'amor del Senyor en tot moment des d'adonar-se de la seva crida, sembla un home de fe inquebrantable i inamovible que res pot torbar i tot alló que fa ho fa per el seu creador.
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaDesafía la inteligencia en un pulso rastrero, el orden natural de las cosas, incluso la identidad,...por si fuera poco, dice MRC, el amor tiene que doler, al menos, tiene que doler un poco
ResponElimina