Silenci

Callar. El silenci sempre és una complicitat. I ni la fatiga no el justificaria. Hi ha moltes maneres de 'parlar'. De fet, i segons com, 'parlar'- de vegades- és (o: és tant com) 'cridar'. Més encara: un 'crit' que no siga una 'paraula' no caba de ser útil. Les interjeccions explosives, des del simple 'ai!' lamentatoria al 'visca' o el 'muira' polèmics, solen autodiluir-se en la pròpia inanitat. No callar: parlar, doncs. De qualsevol cosa. Que 'cada paraula' serà l'autèntic 'crit' previsible.

Joan Fuster

Exploració de l'ombra