Miquel Martí i Pol
Qui sóc i per què escric
dimecres, 14 de juliol del 2010
Defensa
Els anys de la postguerra van ser molt difícils per a Catalunya, a la qual s'havia intentat de fer desaparèixer. A finals dels anys quaranta i sobretot durant les dècades dels cinquanta i els seixanta, em vaig incorporar a tots els moviments que, a la meva comarca, maldaven per desvetllar la consciència nacional, per recuperar la identitat que ens havien volgut arrabassar. Vaig fer de tot aleshores, potser perquè era un moment en què em sembla que comptava més el nombre que la qualitat. Comptant i debatut, però, no vaig pas fer res més que el que em tocava, el que sentia, el que m'agradava, en una paraula. Defensant el que defensava m'estava conquerint a mi mateix, reivindicant el que reivindicava no feia sinó lluitar per la meva llibertat. Presentar-ho com un fet excepcional seria estúpid i grotesc. D'altra banda, és innegable que, tot i la por i el risc, m'ho passava d'allò més bé.
Miquel Martí i Pol
Miquel Martí i Pol
Etiquetes de comentaris:
Martí i Pol,
Reflexió
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
He llegit la primera pàgina del bloc i, tot i que cap dels textos m'ha deixat indiferent, aquest m'ha cridat l'atenció d'una manera especial. No només perquè és un tema que està molt d'actualitat amb tot el debat de l'Estatut, sinó perquè serveix per adonar-se que, tot i que això del catalanisme pugui semblar per una bona part de la gent (no només de la resta d'Espanya, sinó, en gran part, per gent d'aquí) una mentida que quatre polítics catalanets ens volen ficar el cap per viure del "cuento", és alguna cosa més. Té uns orígens, té una raó de ser, no és una ideologia que no té cap ni peus; és un crit agònic de la societat catalana que va veure (i, en la meva opinió, encara veu) com la seva cultura, les seves tradicions i la seva llengua van voler ser esmorteïdes i fins i tot eliminades. Però, com tants i tants cops que ho van intentar, no van poder acallar aquest poble, sobretot gràcies a gent molt valenta que, sabent que s'hi jugaven la pell, van tenir la voluntat de, com bé diu Martí i Pol, "desvetllar la consciència nacional" i evitar el que molts desitjaven i desitgen.
ResponElimina