Carme Riera
Qüestió d'amor propi
dijous, 22 de juliol del 2010
Fortitudo
Tal volta el que en realitat m'interessa és la tendresa, una mena de sensació que em retorna al paradís sempre blau de la infantesa, on qualsevol malson era de seguida espantat per la dolça tebior agomboladora de la veu de ma mare. Malgrat això, moltes dones de la meva generació i, de manera especial, les que passàvem per més intel·ligents, vam arribar a avergonyir-nos d'aquesta propensió vers la tendresa perquè ens pareixia una prova de debilitat, de feblesa femenina, i vam estimar-nos més mostrar-nos, especialment davant dels homes, fortes, fredes, i autosuficients.
Carme Riera
Carme Riera
Etiquetes de comentaris:
Riera
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Em sembla increïble que la realitat de la vida pugui, de vegades, anar en contra d'ella mateixa, i obligar les persones a fer un paper que no els pertoca. La sensibilitat, la tendresa, l'acolliment o l'afecte no poden estar renyita amb res, perquè, en el fons, és el que ens distibgeix com a éssers humans.
ResponEliminaSón les actituds castradores les que fan mal, tant a homes com a dones.