Molta gent prova d'escriure, d'adolescent o de jove, al cap d'un temps, la majoria ho deixa córrer. D'altres -pocs- persistim. Per què? No m'atreveixo pas a respondre si no és dient que perquè ens agrada. Potser sí que tenim més desenvolupada la capacitat de fabulació d'expressió; potser sí que som més orgullosos, o més xafarders, o més introvertits, o més perepunyetes. És igual. Tot això explica ben poca cosa. Escrivim perquè ens agrada. A d'altres els agraden altres coses: fer negocis, jugar a futbol, convertir infidels i s'hi dediquen, si poden, amb cos i ànima. Alguns d'aquests, potser de joves havien escrit poemes. Després van descobrir el que de debò els agradava i ja no ho van deixar. Com nosaltres, si fa no fa.
Miquel Martí i Pol
Qui sóc i per què escric
Una persona tan sols escriu quan pot i no quan vol. L'escriure és un art i com a tal, limitat a aquells que tenen el do innat de crear. Per escriure ,com en moltes altres coses en la vida, t'ha de agradar i gaudir escrivint sinó, és impossible escriure ja que allò que estem fent, no és espontani.
ResponElimina