La poesia
Si us l'haguès d'explicar amb plena comparança,
diria que és com si, de sobte, no esperant-ho,
us trobàsseu enduts al fons clement i simple
de l'acte de l'amor, quan un fruit us traspassa,
i els ulls se us desentelen, i la llum sona a trossos,
i us sentiu les mans breus i carregades d'obra
i en la llengua un adàmic pregust d'algunes salvatges,
i visiten el crit plomes i alevosies,
i enmig de la memòria una font es concentra,
i us coronen campanes, i hi ha un saber d'orígens
tàcit en vostres gestos, en els camins que hi porten…
Joan Fuster
dijous, 8 de juliol del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Impresionant.
ResponEliminaA què creus que es refereix Fuster amb "un adàmic pregust d'algunes salvatges"?
I "alevosies"?