Em romperen, de sobte, la infantesa.
Tenia just tretze anys quan em tancaren
a una vella ciutat presa en un cercle
d'històriques muralles.
Però jo, aleshores, vaig aprendre
de fugir a través de les imatges
que, en el nítid cristall dels meus ensomnis,
pintava la nostalgia.
Gumersind Riera
L'illa canta i altres poemes
Quan la nostra vida es converteix en un petit espai de soledat i patiment l'únic que ens queda per defugir de la trista i dura realitat és la imaginació: la més gran de les armes de l'home. Amb la imaginació podem passar del lloc o la situació més dura a un estat de complaença que ens fa oblidar el present. Els instants en els que imaginem són els moments en que realment gaudim, ja que aconseguim entrar en tota una quimera que mai assolirem.
ResponEliminaLa gran desgràcia de la imaginació és que no és eterna, per això hem d'assaborir els petits instants ja que en pocs segons tornarem a la dura i trista realitat.