Sang

Maó

A les aigües del Mar Mediterrani,
els vaixells otomans -aus de rapinya-
deixaven una estela
de sang i de ruïna.

Barbarrossa el corsari,
des de la seva nau de proa fina,
l'horitzó atalaiava
entre els vels cristal·lins de la calitja.
Allí estava Menorca,
Menorca blava i lírica,
que rendir fàcilment ell projectava
valent-se de l'engany i la mentida.
Al davant de la flota,
entrà al port de Maó. La blanca vila,
sorpresa per l'astúcia del corsari,
es posà a la defensa. No hi havia
ningú que no ocupés un lloc de lluita.
Ans que rendir-se,
preferien morir els maonesos.
I els pirates entraven a la vila
tot just la traició fou consumada.
La mort i la ruïna
amb l'engany, hi dugueren.

Quan aquell dia
el feroç Barbarrossa
abandona les aigües menorquines,
una càlida rosa
de fulles purpurines
tacava ja per sempre
la blancor lluminosa de la vila.

Gumersind Riera

L'illa canta i altres poemes