Fulla per fulla

Com s'allargassa aquest crepuscle. Flàccid,
s'arrapa a tot arreu i no vol caure;
fulla per fulla l'hauràs de combatre.
Fulla per fulla i roc per roc. No pots
beure't d'un glop tot el licor que resta,
solatge amarg, al fons del vas, però
saps de segur que dellà aquest crepuscle
hi ha l'esfera compacta de la nit
i un nou dia amb vent a tots els marges.

Miquel Martí i Pol

Crònica de demà

Recerca

Ton tresor

Ubi enim thesaurus tuus,

ibi est et cor tuum.

MATH., 6, 21

On tens lo tresor,
allà tens lo cor.

Si tens lo tresor en terra,
ton esperit volador,
perdent les ales, s'hi enterra.
Si tens lo tresor al cel,
mentre ací de fulla en fulla
lo temps com flor te despulla,
allí dalt naixes estel.

On tens lo tresor,
allà tens lo cor.

Jacint Verdaguer

Al cel



Lectura

Açi comensa lo libre de Cato trasladat de lati en pla.


Com yo hage perpensat en mon cor que molts homens erran en a carrera de bones custumes greument, he ordonat de conseglarlos a gitar de lur error, per so que eyls pusquen haver la gloria de Deu, e viure ab honor en aquest mon.

Donchs, fiye car, yo t'mostrare en qual manera poras ordonar ton cor en bones custumes si tu vols legir e entendre los manaments de la mia doctrina, car legir e no entendre es menyspresament de les escriptores e del maestre

Llibre de Cató

Xocolata

La Maria no sabia que somiava fins que la Marta no li va explicar els seus somnis. La Maria era allò que diuen una dona feliç i tothom la trobava amable, però els seus somnis eren com les sargantanes que fan becaines, a l'estiu, sota les pedres. La Marta observava la Maria i en sentia pietat, i no sabia com dir-li que la ciutat era estreta i el món ample. Tots els estius, la Marta i el seu home viatjaven cap a països de noms estranys. Tornaven carregats amb transparències i els diumenges a la tarda les ensenyaven als amics. La Marta convidava la Maria i aquesta associava els capvespres amb el gust de xocolata.

Montserrat Roig

Amor i cendres

Futur

Jo suggereixo que, més que mai, hem de tornar a la idea del geni individual, a la forma en l'escriptor més que no pas a l'escriptor en la forma. La imaginació literària i els tipus de narrativa només existiran en la mesura que s'encarni en possibles escriptors i obres. El futur de la narrativa literària és necessàriament el futur dels escriptors, els quals repetiran la lluita d'Homer en les seves disputes crucials amb el passat. El conflicte d'Homer era amb la poesia del passat, i no pas amb la substitució de la composició oral i la transmissió per l'escriptura.

Harold Bloom

El futur de la imaginació literària i les seves formes en relació amb la proesa catalana

Record

Pregava l'Amat al seu Amic que no l'oblidés. Deia l'Amic que no el podia oblidar, puix que no el podia ignorar.

Ramon Llull

Llibre d'Amic e Amat

Amicitia

Aquí, Virgili, amic de sempre

Aquí, Virgili, amic de sempre,
més que en cap altre indret, absort
et trobaries , els ulls perduts
en les fumeres quasi immòbils
dels capaltards que tant volies.
Sota aquests arbres ja tan meus
amb tu camino i tu em parles
en els poemes que llegeixo,
xops de bondat i de tendresa
per tot, els homes i les coses.
Aquí feliç com a Campània,
on benaurat, tu fores
parlant amb els humils pagesos,
menajnt la fruita saborosa,
donant als déus les gràcies...
I per acòlit em tindries
més prop, més lluny, segons volguessis,
si et fos possible la tornada
amb vida d'home entre nosaltres,
que ara en el camp les teves passes
ja imperceptiblement segueixo.

Oscar Samsó

Aquesta casa

Idea

Idees

Tota coincidència entre les meves idees i les teves és això: pura coincidència.

Joan Fuster

Diccionari per a ociosos.

Maduresa

     Només havia passat un mes i mig, em sembla, encara que els dies es feien interminables, però vol dir que em vaig fer gran de cop, per força. I a mi em sembla que això no va passar durant tot aquell temps, sinó el mateix dia, el mateix matí que arribàvem a la ciutat de Van. N'estic segur, i va anar com ara escriuré.
     En Grigor, el meu cosí i jo anàvem a peu; de tant en tant la mare em feia pujar al carro i caminava ella una estona. En Grigor menava un cavall i sovint m'hi deixava muntar, perquè el carro era d'un cavall i així no es cansaven tant. Doncs, una estona que jo anava a peu, vam trobar una dona mig ajaguda a la vora del camí. I em va allargar un nen molt petit i em va dir tot panteixant:
     -Emporteu-vos el nen, que jo no puc més.
     I jo vaig agafar el nen a coll. En Grigor i la Marik, que s'havien adonat de tot, van pujar la dona al carro, i abans d'arribar a la ciutat, ja era morta als braços de la mare. I jo vaig pensar que qui sap d'on venia i quines coses terribles no devia haver passat, i la pell de nen es pot dir que em va caure de cop.

Maria Àngels Anglada

Quadern d'Aram

Oci

Cal insistir-hi: convé reivindicar el cinisme. En el fons, allò que anomenem 'cinisme' no és sinó l'antídot de la hipocresia. La figura simètricament oposada al 'cínic' no és el 'virtuós', ni tan sols el 'purità': és el 'fariseu'.

Joan Fuster

Diccionari per a ociosos

Amiga

Vindrà la mort, i jo no seré al llit.

Vindrà la mort, i jo no seré al llit,
ni al menjador, assegut al divan:
l'esperaré al replà de l'escala,
entre els parents que han arribat de l'horta,

de cap a peus com vestit de diumenge,
de blau marí, amb la corbat torta,
i no serà necessari que entre:
us diré adéu, des de la porta, anant-me'n.

Evitarem, potser, el formulisme,
i tot serà lleuger i natural:
m'ajudarà, agafant-me d'un braç,

la meua mort, en baixar per l'escala.
S'excusarà per si ha trigat massa;
però és que, abans, ha tingut quatre casos.

Vicent Andrés Estellés

Institució

Tothom parla del esperit nacional; donchs en la conciencia de tothom está, que dintre del conjunt d'institucions que forman la nació hi há un element vivificador que uneix entre sí les parts, com á vincle de unitat que determina la naturalesa específica del ser. Axís, per exemple, la nació A, encara que tingués les matexes institucions externes que la nació B, podría esser distinta en virtut d'un element impalpable, que no radica en un dels membres del cos nacional, sinó en tots ells y en lo conjunt que forman.

Josep Torras i Bages

La tradició catalana

Virtut

Lucrècia
Jo no sé com respir, no sé com tenc valor,
per suportar la vida en este temps d'horror;
per pensar que no tenc, per veure que he perdut
lo que més ha estimat mon cor, que és la virtut.
Ja pot cessar la sort de perseguir-me més:
ella m'ha fet patir de son rigor l'excés.
Com me farà penar? Com me podrà afligir?
Hei ha més que passar? Hei ha més que sofrir?

Joan Ramis

Lucrècia

Temps

El cor encara té temps

Una vegada, un home que havia estat enamorat va escriure aquest poema:

Tan poc que dura
l'existència dels homes,
i el cor encara
té temps per oblidar-se
de la gent que estimava!

Ariwara Narihira

Contes d'Ise

Altera

De les antigues civilitzacions, al cap i a la fi, només en romanen algunes pedres, alguns marbres, alguns versos que a vegades, generació rera generació, es van transmetent per la memòria.

Joan Teixidor

Viatge a Orient

Amistat

Goethe pot ésser admirat per moltes raons. Jo li admiro tant la vida privada com la pública. Goethe ha estat bescantat i titllat d'egoista perquè s'evadí dels parts de les seves amigues i de les agonies i enterraments dels seus amics. Personalment, aquestes actituds no me'l fan pas antipàtic. Saber resistir les temptacions del desinterès més o menys absolut - sempre una mica equívoc -, de la indiferència glacial, del senequisme, pot també no ésser un vici. En tots els aspectes, massa familiaritat fastigueja.

Josep Pla

El quadern gris

Fil

Jo
so
bri
fi
de
lli

Jacint Verdaguer

Brins d'espígol