Aquí, Virgili, amic de sempre,
més que en cap altre indret, absort
et trobaries , els ulls perduts
en les fumeres quasi immòbils
dels capaltards que tant volies.
Sota aquests arbres ja tan meus
amb tu camino i tu em parles
en els poemes que llegeixo,
xops de bondat i de tendresa
per tot, els homes i les coses.
Aquí feliç com a Campània,
on benaurat, tu fores
parlant amb els humils pagesos,
menajnt la fruita saborosa,
donant als déus les gràcies...
I per acòlit em tindries
més prop, més lluny, segons volguessis,
si et fos possible la tornada
amb vida d'home entre nosaltres,
que ara en el camp les teves passes
ja imperceptiblement segueixo.
Oscar Samsó
Aquesta casa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada