Maduresa

     Només havia passat un mes i mig, em sembla, encara que els dies es feien interminables, però vol dir que em vaig fer gran de cop, per força. I a mi em sembla que això no va passar durant tot aquell temps, sinó el mateix dia, el mateix matí que arribàvem a la ciutat de Van. N'estic segur, i va anar com ara escriuré.
     En Grigor, el meu cosí i jo anàvem a peu; de tant en tant la mare em feia pujar al carro i caminava ella una estona. En Grigor menava un cavall i sovint m'hi deixava muntar, perquè el carro era d'un cavall i així no es cansaven tant. Doncs, una estona que jo anava a peu, vam trobar una dona mig ajaguda a la vora del camí. I em va allargar un nen molt petit i em va dir tot panteixant:
     -Emporteu-vos el nen, que jo no puc més.
     I jo vaig agafar el nen a coll. En Grigor i la Marik, que s'havien adonat de tot, van pujar la dona al carro, i abans d'arribar a la ciutat, ja era morta als braços de la mare. I jo vaig pensar que qui sap d'on venia i quines coses terribles no devia haver passat, i la pell de nen es pot dir que em va caure de cop.

Maria Àngels Anglada

Quadern d'Aram