Montserrat Roig
Amor i cendres
dilluns, 27 de setembre del 2010
Xocolata
La Maria no sabia que somiava fins que la Marta no li va explicar els seus somnis. La Maria era allò que diuen una dona feliç i tothom la trobava amable, però els seus somnis eren com les sargantanes que fan becaines, a l'estiu, sota les pedres. La Marta observava la Maria i en sentia pietat, i no sabia com dir-li que la ciutat era estreta i el món ample. Tots els estius, la Marta i el seu home viatjaven cap a països de noms estranys. Tornaven carregats amb transparències i els diumenges a la tarda les ensenyaven als amics. La Marta convidava la Maria i aquesta associava els capvespres amb el gust de xocolata.
Montserrat Roig
Montserrat Roig
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Aquest text reflexa totalment el contrast que hi ha entre els privilegiats i els que no ho són, uns somien tenir riqueses, i altres les tenen en la realitat. Realment és trist que la societat mesuri la vàlua de cadascú pels diners que posseeix... Uns poden veure món, mentre que d'altres no saben que hi ha rere el riu que voreja el poble. Per sort els que són més pobres,saben ser feliços amb el poc que tenen, i adaptar-se a la situació que viuen, per això quan se’ls hi pot donar una cosa per petita que sigui, per a ells és una cosa gran i els fa feliços.
ResponEliminaCrec que tots els que tenim sostre, llit, menjar, i salut, ho hem de valorar ja que la vida, si volgués ens ho podria treure tot d'un buf, encara que potser així aprendríem realment el concepte d’humilitat...