Amistat

Tot açó puix testificar
per tal com de tot he tastat.
Sapjats que ieu hai per espatxat
que, despuis que la nostra maire
fec pecar nostre primer paire,
no ha nascut hom en est món
qui tan grans mals com en mi són
haja sofert, Déus me n'ajut.
Ai, las! Pus així són perdut,
¿per què s’ots tan descominal
que no em lleixats sofrir mon mal
en lloc on no fos conegut?
Més amaria ésser batut
ab vergues de bou en Bolonya
denant tuit, que si en Catalunya
un pèl de mon cap arrencaven.
Ai, las! De tots cells qui m'honraven
he gran desig ésser semblant,
e cadascú ha pasor gran
de veure’s en lo meu partit.
Can me vesien ben vestit
cells qui es fasien mos amics,
disien que ells eren antics
servidors de tot mon llinatge;
mas ara em giten a carnatge
can vesen que no els puix res dar.
Ab res no pot hom tan provar
cascun amic, com en mal temps;
car lo vertader volrà ensems
morir ab vós en tota part.

Bernat Metge

Llibre de Fortuna e Prudència