Qui tingués tanta ventura
que un amor aconseguís,
que tothora fos encís
i cap hora fos malura!
Qui tingués tanta ventura!
Car l'amor és una rosa
que el mal temps ha d'esfullar.
No coneix el llarg durar:
nou, és bell; lassat, fa nosa.
Car l'amor és una rosa.
Una mica d'amistat
fins la tomba diu que dura.
Vés, amor, metzina impura;
vull la mel, vull el brossat
d'una mica d'amistat.
Amistat, l'amor m'occí;
doncs, guareix-me les ferides;
que tal volta, essent guarides,
algun amor diví
pugui occir-me altre camí.
Josep Carner
La inútil ofrena
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada