Tràgica alzina retorta, bon Jesús crucificat!
S'esbadien mans i braços com les branques d'un forcat.
Peus i cames s'estintolen com arrels en descobert.
Marcit el brotó dels llavis, la saba que hi puja es perd.
La barba es pren, llargaruda estalactita de sang.
El nus de l'ull s'esmicola, albeca d'un esvoranc.
Com pura llenca de gebre la tovallola us he vist.
(Ni l'heura ni la ridorta s'apiadaren de Crist.)
De teranyines solatge el vostre cabell apar.
Cada ungla se us enguerxina com fulla canicular.
Com vella soca balmada el vostre costat retruny.
Pigot primerenc, hi sotja la llança que ardida el puny.
No perilla que el Maligne la brancada percudís,
com senglar nocturn que solla glans i faja en el pendís.
En trobar que el socarrima de vostra sang el most,
s'eriçona i es capbussa com toixó mesell pel rost.
I si ve que s'entregira, capolat del pedregam,
l'esdernega a riallades l'exhumat crani d'Adam.
Guerau de Liost
Ofrena rural
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada