Justícia

Ai, adéu, ciutat de Vic,  bé en mereixes ser cremada:
s'hi és fet penjar un cavaller, el més noble de la Plana,
que per nom li diuen Bac, al terme de Roda estava.
(Valeu-nos, Mare de Déu, la del Roser i del Carme,
i sant Domingo gloriós, que aquell dia l'agafaven).

Diuen a en Bac que debaixi  que un seu amic lo demana.
Tan prompte com va ser a baix, fortament l'engarrotaven
i amb la cua del cavall  ciutat de Vic lo portaven.

Ja en varen fer una crida: Fusters i mestres de cases
fessin unes forques noves al cap de les Davallades.
En responen los fusters que no n'hi ha fusta obrada.
En respon lo general: -Espatllin algunes cases.-
Espatllen molts candelers, també les llànties de plata.

Ja en varen fer unes crides que tots los portals ne tànquien.
Quan los portals són tancats, lo perdó ja n'arribava.
Ja l'en prenen i l'en lliguen i a la força l'emportaven.
Quan va ser dalt de la forca  ja va dir eixes paraules:

-No em maten per ser traïdor  ni tampoc per ser cap lladre,
sinó perquè he volgut dir  que vísqui sempre la Pàtria!-