1 El meu cor no és ambiciós, Senyor,
no són altius els meus ulls;
visc sense pretensions de grandeses,
o de coses massa altes per a mi;
2 em mantinc en una pau tranquil·la,
com un nen a la falda de la mare,
tot esperant els vostres dons.
3 Israel espera en el Senyor
ara i per tots els segles.
Salm 131(130)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Segons algunes tradicions de la càbala jueva, Israel, a part de ser la terra promesa, és cadascú de nosaltres, per això aquest salm està dient que Israel espera el Senyor sempre, perquè som tots qui esperem el Senyor. Un sentiment d'esperança en alguna cosa, ve del fet que en el fons de nosaltres creiem en l'existència d'alguna cosa superior. Qui ha escrit el salm parla de la seva innocència i humilitat cap a Déu, perquè Ell, s'apiadi de l'orador, és per alabar el Senyor, i potser per demanar-li alguna cosa necessària, després de mostrar que no som altius.
ResponElimina