Humanització de l'Art.

En coses d'art, senyors, jo som partidari de la llibertat absoluta. Que cadascú faci el cap viu i si ens impressiona o ens escalfa, no cal demanar quina bandera porta. Jo crec més en els individus que en les escoles...

Joan Alcover, 1904.

dijous, 21 d’octubre del 2010

Nissaga

E ara contarem en qual manera Nós fom engenrats e en qual manera fo lo nostre naixement. Primerament, en qual manera fom engenrats Nós.
Nostre pare, lo rei En Pere, no volia veser nostra mare la reina. E esdevenc-se que una vegada lo rei nostre pare fo en Latas, e la reina nostra mare fo en Miravals; e venc al rei un ric-hom, per nom En Guillem d'Alcalà, e pregà'l tant que el féu venir a Miravals, on era la reina nostra mare. E aquella nuit que ambdós foren a Miravals volc nostre Senyor que Nós fóssem engenrats.
E quan la reina nostra mare se sentí prenys entrà-se'n a Montpesler, e aquí volc nostre Senyor que fos lo nostre naixement: en casa d'aquells de Tornamira, la vespre de nostra dona santa Maria Candeler.
E nostra mare, sempre que fom nats, envià'ns a Santa Maria, e portarem-nos en los braces. E deïen matines en l'església de nostra Dona, e tantost com nos meserem pel portal, cantaren Te Deum laudamus. (E no sabien los clergues que Nós deguéssem entrar allí, mas entram quan cantaven aquell càntic).

Jaume I
Llibre del fets  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada