Solitud

A la cabina, sol, mentre l'altre dorm, un es queda sense res. S'hi està bé, a la cabina. No. S'hi està no tan malament. Això. Un es queda sol i llavors es fa carretera, i un pensa que va en algun lloc. Que fa una cosa, l'única cosa, la definitiva. Per què es fa aquesta cosa, i per què és així, no se sap. Tant se val. Córrer sol fins al final. En la nit, a cegues. Però córrer. Dur una càrrega d'un lloc a l'altre. Deixar una fusta a l'agència o un fill darrera un taulell. Potser el viatge no té un altre perquè.


Josep Maria Espinàs

Combat de nit