Si mai podia fóra
aquell petit infant
que no pensava
la seva mort
ni la dels altres,
que no sabia
que en el camí
dels anys no revenien
mai les mateixes aigües,
sinó unes altres,
semblants només.
Oscar Samsó
L'Home
dissabte, 9 d’octubre del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
No! Si mai podia voldria saltar-me la infantesa. Ser petit, té moltes pegues. La mort en certa manera és reconfortant. I la novetat de les lluites que encara no han arribat les fa més suportables.Allò d'A.Camus: "el vici de la desesperació és pitjor que la desesperació mateixa".
ResponEliminaTornar a ser nen: no gràcies!
Ser petit té pegues, però també en té ser gran. De petits som innocents i no ens adonem dels veritables problemes de la vida, durant la infantesa som ingenus i ignorants, ments sense maldat, només ganes de jugar, fer entremaliadures i ser feliços. Quan entrem en la etapa de madurar, continuem encara amb aquella innocència, que de vegades més ràpid i d'altres més lent, en perdem en gran part, ens adonem molt més de les coses, de que la realitat va més enllà de tot allò que veiem amb aquells ulls d'infant, clarament la realitat és molt més complicada.
ResponEliminaDe tota manera cada persona és un món, es poden donar moltes situacions a la vida i des de ven petits molts han perdut l’infantessa, d’altres han sigut molt feliços, segons ha sigut la vida de l’individu, escollirà allò en que menys ha patit i ha viscut amb més goig.
Trobo que sense la infantesa no hi hauria maduresa, i a l’inrevés, ambdós conceptes van compenetrats i lligats i no es poden separar a l’hora de que és el més estimat per a cadascú.