Montserrat Roig
Pura energia, pura llum.
dijous, 14 d’octubre del 2010
TV
No sé si la televisió deixa petjades en la mirada dels escriptors com n'han deixat i en deixen el cinema o la pintura. Influeix en el ritme, però no en la mirada. El televisor és un visitant enutjós o, com va dir David Leavitt en una entrevista a Lletra de canvi, 'és com un personatge més a la taula, algú altre que parla i amb qui s'estableix una relació íntima, però inacceptable al mateix temps'.
Montserrat Roig
Montserrat Roig
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
És veritat. Quan estem a taula el televisor és com si fos un membre més de la família i ens relacionem amb ell. Però no ens deixa marca, ni sentiments, ni records, simplement és per passar l'estona.
ResponEliminaAl centre de la sala d'estar ja no hi ha un quadre vistós o una llar de foc, ara hi ha un televisor, gran, petit, "amoled", pantalla plasma, com sigui, la qüestió és que aquest aparell, des de la seva invasió ja fa anys a la majoria de cases, ha clausurat qualsevol tema de conversa en una família, activitats lúdiques, i altres menesters com la lectura o qualsevol altre acte productiu. En el seu cas, dins de l’acte comunicatiu, el rol d'emissor, no s'intercanvia amb els receptors. Molts poden dir que proporciona informacions i entreteniments, cosa que no és pot negar ja què a la grandiosa part de les cases, els seus membres no poden apartar la mirada de ella.
ResponEliminaQuan en temps més antics, no existia la televisió, la gent vivia sens cap tipus de problema, per tant tenir-la, potser no està de més, ja que si es mira amb mesura no a de ser dolenta (corrent el risc de viciar-se), a més és un invent si més no, interessant.
Si a les coses les hi donéssim la veritable importància que tenen, i no la que les hi donem, potser serien molt més profitoses.
Sinó sempre queda l’opció de no tenir televisió a casa.