Humanització de l'Art.

En coses d'art, senyors, jo som partidari de la llibertat absoluta. Que cadascú faci el cap viu i si ens impressiona o ens escalfa, no cal demanar quina bandera porta. Jo crec més en els individus que en les escoles...

Joan Alcover, 1904.

dimecres, 17 de novembre del 2010

Cas

Catalunya se'ns apareix dins el marc complex de l'Europa contemporània, com un veritable «cas». Si sóc interrogat sobre aquest «cas», acostumo a proposar d'entrada una primera resposta: el cas correspon, em sembla a mi, a tot un fet. Vull dir amb això que l'assoliment polític d'una consciència de grup no és mai explicable en un moment de la història sense uns fonaments objectius. Cap cosa no pot ésser edificada sobre el no res. És evident que, com a realitat etnolingüística de llarga durada, el fet català existeix innegablement, que constitueix la condició necessària del «cas» polític de la Catalunya d'avui, per bé que no en fos, amb tot, la condició suficient.

Pierre Vilar
El fet català

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada