Mirada

Al crític lector

Ara baixes la vista envers la immunda
gruta de l'univers, alberg de pena,
on ja més se ha avingut la llum serena
ab les tenebres de la nit profunda;

ara en lo cel, que de claror abunda,
mires dels signes la dorada vena
i, en la gran bola de alimàries plena,
les pollegueres fermes on se funda.

Ara te'n vages a la terra freda,
a qui lo sol, ab raigs escassos, mira,
o a la que lo Equinocci més abrase,

entres en mar tempestuosa, o queda,
en terra estigues, sossegat, o ab ira,
sempre, pio lector, seràs un ase.

Francesc Vicenç Garcia