Maná Cristo Senyor nostre que son Evangeli fos predicat en totes les llengues; y en totes se predicá y's predica. May potser hi ha hagut llengues més aristocrátiques, literariament parlant, ni més esteses que les que dominavan en temps de la predicació del apòstols; y no obstant, aquestos enviats de Deu, iluminats per lo Esperit de Veritat, parlan á cada hu ab sa llengua vulgar. No es la sagrada predicació un exercici literari, sino una arma espiritual, per lo qual, l'obgecte del home apostòlich es essencialment práctich, y fins podríam dir utilitari en lo bon sentit de la paraula. No es un artista qui s'esforça en delectar; no es un home de mon qui cerca la fama de distingit; no aspira al honor d'esser contat entre'l número dels qui's regeixen per la lley de lo que'l mon ne diu lo bon gust; es essencialment amich del poble, no fa diferencies de classe, tan estima l'ánima del rich com la del pobre, potser encara més la d'aquest que la d'aquell, puix Jesucrist fou pobre, y lo pobre es desatés y desgraciat; salvar ánimes, vetaquí la empresa del predicador apostòlich. Y pera lograr aquest obgecte, no hi ha medi més a propòsit que'l d'usar la llengua popular y materna.
Josep Torras i Bages
La tradició catalana
Rouco Varela no deu haver llegit aquest llibre.
ResponElimina