Cada frase, casa insult, cada maledicció, augmentava la vergonya pública del detingut. Vexat i humiliat, rebia amb el cap baix i des de la impotència la fúria de la repugnància, l'odi i l'oprobi que li mostraven els congregats. Els crits pujaren de to mentre els altres assistents reien i feien mamballetes. Els altres! Sempre aquess maleïts 'altres' que s'ho miren i no actuen. Són els 'alres' que posen en solfa la valentia 'uns pocs! Els 'altres': els qui no són. Aquests 'altres' dins nosaltres mateixos! Són, justament, els 'altres', els passius, els que posen pals a les rodes.
Bartomeu Mestre
El darrer manuscrit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada