He nascut als aeroports
entre vols i policies,
dins cabines d'ascensor
i en els taxis i en els climes.
Les cireres surten verges
de les conques dels meus ulls
i me roden per la cara
i no volen caure en terra.
La rialla de la fruita
que me nega una postguerra
i me crida i no me sorda
perquè els braços de sentir-te.
És inútil…
la final és massa enfora.
Joan Miquel Oliver
Odissea trenta mil
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada