L'amor a la llengua pròpia. És una ignomínia abandonar-la
Que s'hi fixin bé els catalans i els mallorquins que desprecien, que abandonen la seva llengua per la castellana, los quals venturosament són poquíssims; que s'hi fixin sobretot els valencians i els rossellonesos que desprecien, que abandonen la seva llengua, aquells per la castellana, aquests per la francesa, los quals desgraciadament són moltíssims; que s'hi fixin bé: amb aquest despreci, amb aquest abandonament se posen en el mateix nivell i se fan de la mateixa categoria que els pobles vençuts i de civilisació inferior [...].
Que se desenganin els valencians que se fan grossos de desconèixer i de no parlar mai la seva llengua, i tota la seva idea és de parlar la castellana, i consideren com a summum de la il•lustració i bon to el posseir amb tota la seva puresa l'accent castellà; que se desenganin els rossellonesos que es fan grossos de desconèixer i de no parlar mai la seva llengua nadiua i fan respecte de la francesa com els valencians respecte del castellà; que se desenganin: amb això no van a cap lloc més que a la seva ignomínia.
Antoni Maria Alcover
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada