Una altra causa de les especificitats illenques en el grau de persecució, en aquest cas comuna amb tot el territori, van ser les diferències en la consciència i la lleialtat lingüístiques i en els avenços assolits en el recobrament de l’ús social de l’idioma. Les Balears es caracteritzaren fins devers 1955 pel fet que l’ús oral del català «en la vida quotidiana no fou mai posat en dubte [...] la llengua no tenia cap connotació política i continuà essent usada amb naturalitat a casa, al carrer i àdhuc a les oficines públiques i a les casernes», amb paraules de Josep Massot, referides a Mallorca durant la guerra de 1936-1939 (i cal remarcar «a les casernes» fins i tot durant la guerra de 1936, fet constatat per altres fonts).
Antoni I. Alomar i Canyelles
La repressió del català a les Balears als darrers temps
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada